Criticant

Tal i com us vaig prometre aquí us deixo la crítica de les 3 obres, que al final vaig anar a les 3...

BRASIL BRASILEIRO (Espectacular)
2 hores i mitra aproximadament (amb un entreacte) de música i dança en directe. No us enganyo si us dic que allà hi havia 50 artistes, entre musics, cantants i ballarins. Fan un bon repàs a la música brasilera, tot i que reconec que la segona part de l’espectacle la vaig trobar una mica repetitiva. Vaig disfrutar moltissim amb la primera, per això. Menció negativa especial a determinada part del públic menjant patates o crispetes com si estigués al cinema, i algun flash...

LAS QUE FALTABAN (Más de lo mismo)
La veritat és que divendres jo estava molt feta pols, havia anat a dormir tard el dijous per culpa de Brasil Brasileiro i havia corregut tot el dia. La veritat és que l’Antonia San Juan ha agafat monòlegs del Terenci Moix i el Quim Monzó entre d’altres per aquesta representació i això feia suposar cert nivell, però no sé... Vaig avorrir-me soberanament la primera mitja hora, fins i tot vaig dormir 5 minutets. Després la cosa es va animar una mica, va tornar als monòlegs en la línia dels que havia fet anys enrera a “Otras mujeres”. Total, que más de lo mismo. Ara, he de reconèixer que és capaç de conmoure amb la seva part dramàtica, tot i que dos individus masculins riguessin fins i tot amb les parts més dramàtiques. Ara, aquí va estar molt bé ella soltant un: “hay gente que tiene la sensibilidad en la punta del nabo”, que per cert, els dos individus en qüestió van tornar a riure.

METAMORFOSIS (Sorprenent)
Ja vaig comentar que no anava amb unes expectatives molt altes en aquest muntatge degut al seu històric i he de reconèixer que em van sorprendre molt gratament. Es nota que no és una producció seva 100% i que allà hi ha la mà del Javier Daulte. És un espectacle molt més proper al teatre convencional que coneixem, que juga molt i molt bé amb l’escenificació dels actors i les imatges filmades. Deixen força de banda el tema de la música estrident i el no-diàleg, i munten una obra molt recomanable. De vegades sentia l’engoixa que vaig sentir quan vaig veure la película de El Cubo, i crec q transmeten força bé aquesta sensació. Total, que tot i que ara ja no actuen, us la recomano per quan tornin a Barcelona, que em sembla que és cap al mes d’Octubre.

Aquí teniu la crítica i escolliu vosaltres el que més us agradi... el meu ranking és Metamorfosis, Brasil Brasileiro i Las que faltaban. Per cert, en les 3 obres m’he trobat un públic entregadissim en aplaudiments, posats de peu, vaja, que no anaven a petonejar l’equip artistic pq no podien pujar a l’escenari, que sinó...

Ens veiem!