30.6.06

Let's go to Ibiza

Ueeee... ja sóc aquí!!! Ahir viatget a Eivissa... pim, pam, pum... vaig tenir fins i tot temps lliure. Quina maleïda calda feia a Eivissa... quina enveja els guiris a la platgeta banyant-se i jo amb tratge... quina enveja tota aquella gent que estava de vacances i jo allà currant (molt entre cometes això, ehhh? jejeje). En fin, pilarin... quan jo estigui de vacances ells ja estaran currant jijiji. Tot va anar bé, excepte el consabut retard de l'avió de tornada. Sempre, sempre, sempre que he anat a Eivissa pel motiu que sigui (uhmmmm... 4 vegades em sembla) ha hagut retard de minim mitja hora amb l'avió de tornada... La solució es molt facil: que el planifiquin mitja hora més tard!!! Aish, he d'anar jo a explicar aquestes coses!!!!

Vaig topar allà amb una taxista la mar de simpàtica (ja tocava!!!) i vam riure ben a gust amb uns guiris jugant un partidet de futbol a les 4 de la tarda amb la solana que queia... Acabarien ben torradets i ben deshidratadets... pobra penya!!! Ara, no puc opinar el mateix del taxista que em va portar de casa meva a l'aeroport pel matí. Debia ser la tipica persona multitasca (como les minipimers... o com s'escrigui jeje), va decidir que anar per l'autopista, parlar per la radio q porta al cotxe i començar a fer el meu ticket tot al mateix temps era molt divertit. Collons, perquè son tan frikis els taxistes??? Ah, a part d'haver-lo de guiar, perquè "es que soy bastante nuevo por aquí".

I avui per fi divendres. Necessito un cap de setmana de relax i desconnexió del mundanal ruido jiji. A veure si ho aconsegueixo...

28.6.06

Una de futbol (i altres coses)

Què bonic és veure la passió desenfrenada que desperta el futbol. I com em parteixo de riure quan tots els pronòstics se'n van al traste... En fin, em sembla que tots els aquí presents sabeu que no tinc cap tipus de predilecció pel futbol. Però és que hi ha coses que em fan molta gràcia. Ahir a La Vanguardia Digital vaig llegir un titular que deia més o menys això: "Españoles notables auguran una victoria de la selección". Doncs després d'haver llegit el diari d'avui i veure el magnífic resultat del partit d'ahir, crec que aquests "españoles notables", no arriben ni al trist aprovat. Bé, per tots aquells que estiguin tristos per la derrota, aquí tenen el meu més sentit pèsam... Un especial record als pringats que s'han traslladat a Alemània. Vosaltres si que sou notables xavals, juasjuasjuas.

En otro orden de cosas... Demà volo cap a Eivissa... No vull, no vull, no vull... No m'importa viatjar a Eivissa, el que em puteja és anar-hi en ple més de juny-juliol, per una raó simplement: mentre jo estic currant en una sala d'hotel hi haurà mil turistes en aquest mateix hotel banyant-se a la piscineta i a la platgeta que hi ha just al davant. És injust... I més injust és encara que si fa un dia clar, des d'aquest precís hotel que m'ha buscat l'agència (per segona vegada ja) es veu l'illa de Formentera... purrrrrr... Em volen matar!!! En fi, ja us explicaré...

Ai, avui comença la conta enrera per les meves vacances... queda un mes just per poder disfrutar per fi de 3 setmanes de holidays holidays... Porto dos anys sense fer-ne tantes de seguides i les espero amb una il·lusió bàrbara... Aquest any no tinc plantejat cap viatge a fora, ens quedem al Pirineu una setmaneta (dono les gràcies des d'aquí a Hisenda per haver-me fastidiat les vacances, fent-me pagar una quantitat d'euros de 4 xifres aquest any...). Si ja ho diuen ja, que "Hacienda somos todos"... però jo crec que "unos más que otros". Em pregunto quan deuen pagar els capullos del Caso Malaya aquest a Hisenda cada any... En fi, deixo aquest tema que m'emprenya!!!

Ales... a disfrutar del que queda de setmana...

PD: ja sé que tinc pendent ensenyar a la Beth a posar els links, però és que vaig de cul... Sorry noia!! Prometo fer-ho en quan tingui 20 minutets lliures...

22.6.06

La veu de la consciència

(Avui canvio d'idioma perquè sóc així de xula)

Són les 8.30 del matí i ja porto mitja hora al meu despatx. Entro a les 9 a treballar. La pregunta conseqüent a això és: I què fas al despatx a les 8 del matí si entres a les 9? Doncs perquè tinc una consciència que em porta pel camí de l'amargura. He de sortir un parell d'hores a les 12 per temes personals i vaig decidir (sense que el meu jefe ni tan sols m'ho insinués) venir avui a les 8. Maleïda consciència!!!!!!. Per cert, des de les 8 fins ara no he fet res vinculat a temes professionals, així que grau d'aprofitament d'aquesta hora = 0 patatero.

Feta aquesta introducció, anem al que anem. Dijous 22 de juny i encara no sé què fer la revetlla de Sant Joan. La veritat és que l'únic que em ve de gust és un soparet tranquil, una passejada i a dormir... M'estaré fent gran?

Demà ja farà una setmana del casament de la meva companya i per tant només em queda una setmana més de solitud al despatx. Per cert, què gran es fa quan el 50% no hi és!! Ahir vaig parlar una mica amb ella (connexió directa des de NYC) i s'ho està passant de conya... Vaig mirar al meu voltant i només vaig veure parets de fusta prefabricades i de vidre translúcid (sense ni una sola finestra per on entri llum natural)... Què trist!

Ueeeee... Pet Shop Boys el 5 de setembre a Barcelona... Em moro de ganes de veure'ls en directe, que ja tenen una edat i ves a saber si els hi queden molts telediaris... La veritat és que l'últim disc m'agrada molt... M'estaria hores escoltant The Sodom and Gomorra Show, així que espero veure-la en directe. Ara només falta que es dignin a dir on coi fan el concert i on coi comprarem les entrades!

I la meva inestimable veu de la consciència torna a parlar i em diu que em posi a fer alguna cosa de profit... Per cert, avui he arribat al Centre de Negocis (si, si... estic en un Business Center de 33 despatxos per diferents empreses) i no hi havia ni deu (clar, a les 8 del mati no m'estranya!!!) i això implica desactivar l'alarma. A mi aq aparells tecnològics no em cauen gaire bé i després de 10 segons de dubte sobre el numero supersecret he teclejat amb el cor en un puny... Quin descans quan he vist q s'encenia la llum verda!!! Em veia aquí amb els mossos, les brigades antiterroristes i l'exercit amb els seus tancs i canons a la caça i captura de l'intrús (usease, jo!).

Ales, a passar un bon dia!!!!

20.6.06

Coming back

Purrrrrrr... Holas! Ya ando de nuevo por aquí, más sola que la una... Tras la boda del viernes noche (momentos memorables a parte) los susodichos novios están de luna de miel (nunca he entendido esta expresión) y, teniendo en cuenta que la novia es mi compañera de despacho, ahora estoy solísima y lo estaré durante 15 días. La verdad es que no envidio la boda, ni el vestido de novia ni nada de esto... Pero me da una envidia bárbara lo del viajeeeeeeeeeee!!!! jejeje.

Y ahora me acabo de dar cuenta que el viernes es la verbena de San Juan... buhffff, qué perezaaaaaa!!! Siempre me han dado un poco de grima las festividades tipo fin de año y verbena de San Juan, que para el caso es lo mismo pero en una hace un frío de narices y en la otra un calor considerable. Y de hecho siempre he optado por reuniones más o menos privadas con una total aversión a zonas y/o sitios plagados de gente... En fin, como todos los años, sobreviviremos. Ahora, que se aceptan sugerencias...

Pues nada, que vamos que nos vamos... A ver como evoluciona mi solitario día...

15.6.06

Madrid o el taxista kamikaze

Pongámonos en situación: taxi que cojo para ir de Madrid capital a la santa terminal T4.

Descripción del taxi: no recuerdo la marca del coche, sucio por fuera (como si hiciera 3 meses que no lo lavaba), sucio por dentro con unas sospechosas manchas blancas en el asiento del conductor. En ese momento las identifiqué como posibles restos de vómito. Pies marcados en los respaldos de los asientos. Ecs ecs ecs.

Descripción del taxista: imposible identificar su nacionalidad. Barba de 6 o 7 días mal cuidada. Escuchando un partido de fútbol del mundial.

Taxista kamikaze (en adelante kami): Dónde vamos?
Pinxito: al aeropuerto, al puente aéreo.
Kami: esto es la terminal T1 o T2?
Pinxito: (cara de esto lo tiene que saber usted y no yo!!!). Es la T4, la nueva.

Empieza la ruta: acelerones, frenazos, pitadas, casi nos comemos un motorista, casi morimos en una rotonda, casi chocamos con mil coches con su manía de parar a sólo dos milimetros del anterior.

Kami: Vamos por la M30?
Pinxito: (cara de poker). Pues no sé, yo no soy de aquí. Vamos por donde no haya caravana.

Sigue nuestra peripecia a 150 km/h.

Pinxito: oiga, perdone, puede ir mas despacio? No tengo prisa, voy en puente aéreo, y si no cojo uno, ya cogeré el siguiente, pero quiero llegar viva al aeropuerto.
Kami: (cara de poker y sigue a lo suyo).

Llegada al aeropuerto: El taxímetro marca 22,50 + 2,40 por el suplemento del aeropuerto.

Pinxito: (hago la suma mental y me da 24,90)
Kami: pues son 27€.
Pinxito: perdon??? Son 24,90...
Kami: no, es que me he equivocado con el suplemento y no es 2,40 sino 4,50... pr yo te lo apunto en el ticket en boli.
Pinxito: (este me quiere timar!!!!): perdone, pero la suma da 24,90 y no voy a poner dos euros de mi bolsillo porque usted se haya equivocado. A mí me pagan lo que aparece en el ticket, no lo que usted apunte a boli.
Kami: Ya, pero es que me he equivocado.
Pinxito: pues lo siento mucho... (cabreo)
Kami: (más cabreado que yo) Bueno, pues págueme 24,90.

A mí me va a timar el suicida este!!!!!!!!! Encima que he estado a punto de perder la vida en el maldito taxi guarro!!! Pagarme a mi es lo que debería haber hecho este hombre!

12.6.06

De bodas y bodorrios

Bueno, esta semana es la boda de P. El viernes para ser más exactos... Es curioso lo de P. y mío. Es mi inestimable compañera de trabajo... Pero lo mejor de todo es que también fuimos compañeras de universidad (aunque sólo coincidiéramos en un par de asignaturas, en una de las cuales hicimos un trabajo juntas), y por cosas de la vida hemos acabado trabajando juntas en dos (2!!!!!) sitios. A veces me cuesta referirme a ella. No sé muy bien si decir: P, mi compañera de trabajo, o P., mi amiga que es tb compañera de trabajo... Me parece que me quedo con lo segundo... jejeje.

Pues nada, que ya está todo organizado. He vivido la preparación de esta boda como si fuera la mía... Alquilar la masía, contratar un catering, hablar con el cura (bueno, yo no... ella!!!), hacer las invitaciones, pensar en los detalles para los invitados, ver el video que han preparado especialmente para la ocasión (banda sonora de The Cure, eh Wishhhhh????), decidir destino del viaje de novios... Eh, que todo esto no lo he decidido yo, pero he sido debidamente consultada. Me sentía como en esa peli de una tía que organiza bodas para los demás...

Y nada, que ya sólo quedan unos días y la tengo aquí delante histérica con las últimas cosas que le quedan... A mí, personalmente, sólo me falta ir a recoger mi vestido, pero igualmente estoy algo nerviosa... Qué facilidad de ponerme en la piel de los demás!!!

Pues nada... q mañana estaré por los Madriles... esto es un aviso a aquellos que les gustan mis peripecias viajeras. Espero que no pase nadaaaaaaaaaa...

7.6.06

El retorno de Pinxito...

Hombreeeeeeee... pero qué de días sin pasar por aquí!!!!! Pues nada, en un momento de agobio laboral (hay tantos papeles encima de mi mesa que apenas puedo teclear en el portátil... es un acto de puro contorsionismo), necesito 5 minutos de respiro (5 minutos de gloria, como dice una amiga mía) y he decidido retomar este temita... No prometo asiduidad, ni siquiera constancia, pero bueno... I'm back!!!!

Qué ha pasado en este tiempo? Pues un montón de cosas que no voy a explicar porque sino estariamos tres mil años, pero bueno... Ahí van algunas cosas:

Para los amantes de mis viajes por la España profunda he de deciros que no he ido a Murcia más (nunca mais), pero me he dado unas vueltas por los Mandriles, Lleida, Ibiza... Todos por motivos laborales, y a parte de un retraso de hora y cuarto en el avión de vuelta de Ibiza no me ha pasado nada... Bueno, a Lleida fui en mi coche y me perdí a la vuelta... Grrr grrr...

Para los ansiosos de conocer nuevas rutas en bicicleta, deciros que "me he dejado" (Dios Amón dixit) y ya no aguanto tanto encima de las dos ruedas... En fin, espero que con el buen tiempo también me pueda volver a poner en forma...

Para quien adore el sol, comentar que ya he pasado mi primer fin de semana playero y sin quemarme... tampoco es que esté negra como el carbón para ya no tengo ese rostro pálido cadavérico jeje.

Y res més, que para ser el retorno, hay que tomarse las cosas con calma... Seguiremos informando... Ta luek!