H O L I D A Y S

Doncs sí... ens veiem en uns dies... demà agafo les meves merescudes vacances i no crec que estigui operativa fins a mitjans de la segona setmaneta d'agost jijiji. Ningú es pot imaginar les ganes que tinc de marxar de vacances i perdre de vista a la penya de la feina... que no és que em caiguin malament ni res d'això, però després de 12 mesos d'intens treball, tots estem una mica a la que salta...

Pues eso... que ja tornaré a donar senyals de vida quan estigui de tornada a terres catalanes i mentrestant, no feu dolenteries ni res del que us pogueu arrepentir...

Fins aviat!!!!

Criticant

Tal i com us vaig prometre aquí us deixo la crítica de les 3 obres, que al final vaig anar a les 3...

BRASIL BRASILEIRO (Espectacular)
2 hores i mitra aproximadament (amb un entreacte) de música i dança en directe. No us enganyo si us dic que allà hi havia 50 artistes, entre musics, cantants i ballarins. Fan un bon repàs a la música brasilera, tot i que reconec que la segona part de l’espectacle la vaig trobar una mica repetitiva. Vaig disfrutar moltissim amb la primera, per això. Menció negativa especial a determinada part del públic menjant patates o crispetes com si estigués al cinema, i algun flash...

LAS QUE FALTABAN (Más de lo mismo)
La veritat és que divendres jo estava molt feta pols, havia anat a dormir tard el dijous per culpa de Brasil Brasileiro i havia corregut tot el dia. La veritat és que l’Antonia San Juan ha agafat monòlegs del Terenci Moix i el Quim Monzó entre d’altres per aquesta representació i això feia suposar cert nivell, però no sé... Vaig avorrir-me soberanament la primera mitja hora, fins i tot vaig dormir 5 minutets. Després la cosa es va animar una mica, va tornar als monòlegs en la línia dels que havia fet anys enrera a “Otras mujeres”. Total, que más de lo mismo. Ara, he de reconèixer que és capaç de conmoure amb la seva part dramàtica, tot i que dos individus masculins riguessin fins i tot amb les parts més dramàtiques. Ara, aquí va estar molt bé ella soltant un: “hay gente que tiene la sensibilidad en la punta del nabo”, que per cert, els dos individus en qüestió van tornar a riure.

METAMORFOSIS (Sorprenent)
Ja vaig comentar que no anava amb unes expectatives molt altes en aquest muntatge degut al seu històric i he de reconèixer que em van sorprendre molt gratament. Es nota que no és una producció seva 100% i que allà hi ha la mà del Javier Daulte. És un espectacle molt més proper al teatre convencional que coneixem, que juga molt i molt bé amb l’escenificació dels actors i les imatges filmades. Deixen força de banda el tema de la música estrident i el no-diàleg, i munten una obra molt recomanable. De vegades sentia l’engoixa que vaig sentir quan vaig veure la película de El Cubo, i crec q transmeten força bé aquesta sensació. Total, que tot i que ara ja no actuen, us la recomano per quan tornin a Barcelona, que em sembla que és cap al mes d’Octubre.

Aquí teniu la crítica i escolliu vosaltres el que més us agradi... el meu ranking és Metamorfosis, Brasil Brasileiro i Las que faltaban. Per cert, en les 3 obres m’he trobat un públic entregadissim en aplaudiments, posats de peu, vaja, que no anaven a petonejar l’equip artistic pq no podien pujar a l’escenari, que sinó...

Ens veiem!

Cultura, cultura, cultura

Agenda per aquesta setmana... Atenció que quan acabi tot penso posar una crítica com deu mana!

DIJOUS


Doncs sí... demà mateix anem a veure "Brasil Brasileiro" al Barcelona Teatre Musical. Un repàs a la música i cultura brasilenya en un pròleg i dos actes jejeje. Això últim ho he llegit i m'ha fet gràcia.
Suposo que hi haurà una mica de tot i bastant ritme. A mi m'agrada la música melòdica brasilenya (fugint de l'arxiconegudissim Carlinhos Brown...). A veure què tal està... ja us comentaré.











DIVENDRES

Antonia San Juan. La veritat és que amb els altres monòlegs que vaig veure m'ho vaig passar molt bé... a veure si està a l'alçada.
De fet aquí no sé si hi aniré... de moment tinc les entrades però a l'hora de comprar-les no m'he adonat que una de les persones que ve m'havia dit que molt millor anar-hi diumenge... Així que el tema està a l'aire. Per cert, una putada que comprant entrades a través de Servicaixa no es puguin fer canvis. He mogut cel i terra per canviar el dia de les entrades i no hi ha manera... A sobre em tracten de tonta per no haver vist q no es poden fer canvis... Aishhhh...




DISSABTE



A veure què fan aquests de La Fura. La meva relació amb ells és una mica d'amor-odi. Ultimament no m'agraden gens les seves representacions, però tot i això sempre els dono un vot de confiança de cara a la propera. A veure com va aquesta vegada. La veritat és que no tinc moltes esperances dipositades en aquesta obra, però m'esperaré a donar el veredicte final al dilluns...









I el més bo de tot això és que totes i cadascuna de les entrades les he aconseguit amb un tipus o un altre de descompte... Aish! Què bonic ser jove, què bonic estar donat d'alta a mil històries que de tant en tant treuen promocions...

Monday, monday...

Ahir vam anar a veure aquesta película. Acabo de llegir les crítiques, que, per cert, la deixen pel terra. Doncs que bé... No coincideixo amb cap de les crítiques. A mi em va agradar força, per no dir molt. Val, no és tan bona com "La vida es bella", estem d'acord, però tampoc és per enfonsar-la a la misèria. En fi... què hi farem? Jo la recomano, i si voleu la veieu...

He tingut un cap de setmana molt mogudet, mai millor dit... Conclusió: no m'agrada Massive Attack... tot i haver-los vist gairebé a primera fila. Quina mania amb fer soroll estrident que tenen!!! Salvo dues cançons i amb prou feines.

Més conclusions: em van agradar Belle & Sebastian (i no no no, el cantant no se sembla al Michael Stipe de REM... on anem a parar??), The Cardigans (tot i que a les crítiques diguin que és un grup totalment prescindible aquest any), New Order i The Divine Comedy (Chaaaaaaaarggeeeeee!!!!). Punto pelota!!!

Per cert, dues setmanes per les vacances. Em sembla que és l'única cosa que em motiva avui... saber que en 9 dies laborables estaré en plan relax i, si pot ser, prenent el sol a la platgeta, o preparant la maleta, o dormint... o... o.... o... Aish, hi ha tantes coses que es poden fer a les vacances!!!

Avui tinc el dia tonto... Estic cansada, no paren de sortir problemes a la feina per tenir-me agobiada les dues setmanes que em queden, al carrer fa massa calor i aqui al despatx massa fred, els trens continuen a petar (pr és que ningu agafa les vacances al juliol o q!?!?!?) i tot em molestaaaaaaaaa...

Per cert, avui al tren he hagut de suportar la conversa de 3 quasi-àvies competint a veure quina de les 3 havia fet els millors viatges. Que si Argentina, que si Tailandia, que si el Marroc, que si Cuba... En fi, els seus decibels superaven els del meu mp3, així que tenia una barreja de iaies-pet shop boys molt interessant... Segur que algu podria fer musica experimental amb això jeje.

Pues nadaaaaaaa... que marxo a dinar...

S H O P P I N G

Aquí teniu la meva nova adquisicó. Ahir, en un atac consumista em vaig comprar aquest reproductor de MP3. Gairebé compleix tots els requisits que buscava: 1 G de capacitat, pantalla, radio... L'única cosa que em falta es que vagi amb bateria i no amb pila... Però vaja, és una cosa que vam solucionar comprant un carregador de piles amb dues piles recarregables. Ah, i el meu no és de color lila, sinó blau marí... que per alguna cosa el meu color preferit és el blau...

En fi, que això d'anar de compres és el que té que vas a comprar un reproductor de MP3 i vam acabar sortint de la Fnac amb el reproductor, el carregador de piles, les piles, un CD doble de Pink Floyd i la peli de O brother... I això que vam deixar pel camí un altre DVD. En fi...

I el que passa quan compres aparells electrònics és que t'agafen unes ganes bàrbares de "catxarrejar-los" i em vaig tirar fins les 12 instalant el software, triant musica, passant musica, mirant si tot estava correcte... En fi... una joguina més per la colecció. En els ultims temps m'he comprat tantes xuminades que ja no sé d'on treure connexions USB de l'ordinador... I això que en porta 4 de sèrie!!!

Total, que ara ja me la sua que el tren vagi a petar de gent, que no pugui seure, que hagi d'aguantar les olors corporals de gent que no es banya (bé, això sí que em continua molestant) i els retards... Ara m'enxufo l'aparell i a oblidar-me del món. Senzill i, vist d'aquesta manera, massa barat ho trobo també!

Vinga, a cuidar-se... a veure si puc escriure més sovint, però és que últimament no dono a l'abast.

PD: 18 dies naturals per les meves vacances / 12 dies laborals per les meves vacances.

Eiiii... que no ho he tornat a abandonar!

Uish... quants dies sense passar per aquí... En fins, que sí, que han passat molts dies... A veure si el mal de cap em deixa escriure alguna cosa amb cap i peus. Aquí va un resum de lo acontecido:

Divendres (dia després d'Eivissa): molta feina, molt cansada, soparet de xiringuito i concert d'uns imitadors dels Dire Straits.
Dissabte: I don't remember. Uhmmm, compres per Barcelona. Primer dia de rebaixes i només em compro una bossa de platja. Té delicte la cosa!
Diumenge: més compres (jo segueixo sense comprar, no em motiva), cine.
Dilluns: ueeeeee, ha tornat la meva companya de la seva lluna de mel. Ja no estic sola. Dia productiu nivell 0.
Dimarts: feina, feina, feina. Una comercial de l'asseguradora que contractaré que creu q m'ha de tractar com si fossim amigues de tota la vida... en fi...
Dimecres / Avui: feina, feina, feina, mal de cap, feina, feina, dinar en un japonés... Prefereixo el Parco, però avui ha tocat El Japonés. No m'acaben de fer el pes els restaurants japonesos. Més feina, el client dona resultats d'Eivissa, estan molt contents. Medallita. Feina, feina. Cap a casa. Mal de cap.

I ja està! Ara sessió recomanacions: Aquest cap de setmana és el Festival de Teatre al Carrer de Viladecans. Molt interessants les 5 o 6 edicions a les que he anat (sempre i quan us agradin els espectacles de carrer). Encara recordo l'espectacle estrella de l'any passat, una companyia brasilera que interpretava "Caiu do Ceu" (uhmmm... no sé si s'escriu així, però vaja, una passada... vaig veure l'obra dues vegades). Us deixo una foto:



Ai, un dia explicaré la vegada que vaig treballar de traductora en aquest festival i em va tocar anar a fer d'intèrpret a un grup de tius polacs (de Polònia) que es van dedicar a ensenyar-me fotos seves promocionals tal i com la seva mare els va dur al món.

Doncs res més, demà més i millor... A cuidar-se!